Nosaltres, un grup de nois i noies, del crèdit variable de música de segon d’ ESO, sota la direcció de Mercè Domeque, hem estat treballant durant aquest segon quadrimestre en el projecte de dansa contemporània “Ballem la poesia“ coincidint amb l’any del llibre i la lectura.

Aquest projecte ha estat organitzat per l’IMEB amb la col·laboració de l’Escola de Dansa de l’Institut del Teatre. Aquest treball l’hem representat en dues ocasions: al Mercat de les Flors, davant de 800 persones i a la festa de maig, al nostre institut, per acomiadar l’alumnat de 2n de Batxillerat. En teniu una mostra a les fotos que encapçalen la notícia.

Nosaltres, en un principi, pensàvem que possiblement aquest projecte no sortiria bé ja que crèiem que no estàvem capacitats per poder-lo tirar endavant. Una vegada ha finalitzat tot, creiem que ha estat una experiència positiva i inoblidable, ja que ens ha ajudat a relacionar-nos més entre nosaltres i a vèncer el sentit del ridícul i, alhora, ens hem adonat que, amb voluntat i il·lusió, es pot aconseguir tot allò que es vol. Ara bé, ¿voleu saber com va començar aquesta aventura? Doncs......

El primer dia del crèdit variable de música, la Mercè ens proposa el treball d’aquest projecte. Quin impacte! Que estrany ens era tot! Estava tan lluny de nosaltres fer una cosa així. Ara bé, una vegada vam estar mig convençuts, per entrar directe en el món de la dansa contemporània vam anar plegats a l’Institut del Teatre a veure dansar alumnat de diferent nivell d’aquest centre. Per un costat, va ser genial, però per un altre dubtàvem de poder fer res que s’hi assemblés.

Després de tres mesos, a dues hores setmanals, d’intens treball a la classe de música per poder entendre des del punt de vista pràctic què és la dansa contemporània a través de diferents exercicis corporals, acompanyats en tot moment dels ànims de la Mercè, mirar vídeos de diferents companyies de dansa, la intervenció, en dues sessions, del professor de l’IT  Toni Gòmez per aportar-nos  idees, ens va arribar el moment de crear la coreografia. Una coreografia que es va elaborar tenint en compte totes les opinions nostres i a la vegada el fet de lligar-la amb el poemes que havíem de ballar i que prèviament havíem estudiat. Aquesta coreografia la vam batejar amb el nom de Calidoscopi.

Calidoscopi, ve donat pel fet que els 21 alumnes que configurem aquest grup de dansa som com fragments de vidres acolorits que varien il·limitadament al voltant de les paraules de dos poetes i d’una música. Tot plegat presentat de manera indissociable.

La primera dansa correspon a les paraules del treball Immunitats de Montserrat Rodés que definiríem com místiques, contradictòries, en definitiva, la pregunta sense resposta. En aquesta dansa s’intenta recollir els sentiments d’aquesta poeta utilitzant com a base coreogràfica figures obertes, la pregunta i figures tancades, la no resposta. I ara una petita mostra:

La segona dansa parteix de les paraules del treball Les anelles dels anys d’ Àlex Susanna, que definiríem com equilibrat, defensa l’ésser humà davant l’inconegut,  en definitiva l’amor per ell és important, està per sobre de tot. Aquesta vegada intentem recollir aquest sentiment mitjançant figures suaus, rodones, ajudades per la manipulació de roba que s’utilitza com a metàfora a l’expressió del poeta. Tot seguit fotografies d’aquesta dansa.
 

La música, inèdita en aquest cas, ha estat creada a través de la informàtica musical per alumnat del crèdit variable de 4rt d’ESO que dirigeix també la Mercè. En primer lloc es pot escoltar la música que està lligada  les paraules de Montserrat Rodés (en format Music Time 1 i 2, en format MIDI 1 i 2) i tot seguit la música que correspon a les paraules de l’Àlex Susanna (en format Music Time, en format MIDI). I ara coneixerem aquest grup de compositors i de compositores:

L’anècdota final és que el dia que havíem d’actuar al Mercat de les Flors, al principi teníem molts nervis, però al sortir al escenari i adonant-se que gràcies als focus no veiem el públic ens vam deixar anar com si haguéssim dansat tota la vida. Per contra, quan vam actuar al nostre centre estàvem molt més nerviosos i cohibits ja que coneixíem a tot el públic. Un públic format per professorat, alumnes, pares, mares i amics....

Doncs això és tot!

Si voleu més informació sobre aquesta experiència, podeu adreçar-vos a la professora de música Mercè Domeque.   

A iniciativa del British Council i amb la complicitat de l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) i de l’ IES Salvador Espriu s’ha dut a terme un projecte comunitari  amb alumnat del primer curs d’ESO dins del crèdit variable de Conjunt Instrumental que dirigeix la professora de música Mercè Domeque.

DESENVOLUPAMENT

Fer música pels altres no sempre implica saber fer música amb els altres. Sean Gregory, professor de Desenvolupament Professional de la Guildhall School of Music and Drama de Londres ha estat treballant amb estudiants de l’ESMUC per tal de desenvolupar les seves habilitats comunicatives amb la música: tocar sense partitures, improvisar, compondre motius per ser interpretats per altres... en definitiva, elaborar una obra col·lectiva.

En aquest projecte l’obra col·lectiva estava en procés de creació. Els compositors i compositores eren els estudiants de l’ESMUC i alumnat de primer d’ ESO de l’ IES Salvador Espriu. El director: Sean Gregory. L’obra: D.Q. en acció. El tema: els contrastos.

Després de la lectura del segon capítol de Don Quixot, els contrastos van esdevenir el motiu de l’activitat. Contrastos entre la realitat i la ficció com: Quixot/Sancho; gegants/molins; castell/venta;  batalla/ficció; apallissament/realitat.

Els estudiants de pedagogia de l’ESMUC van treballar un ventall de possibilitats musicals com el contrast dels motius, les dinàmiques, la improvisació o el timbre que s’havia de concretar amb les aportacions de l’alumnat del crèdit variable de música.

Un cop més, la música ha unit procedències (Gran Bretanya, Catalunya) i edats (universitaris i adolescents) en una acció musical col·lectiva.

RESULTAT

L’alumnat de l’IES Salvador Espriu que hem participat en aquesta experiència i que s’ha desenvolupat només amb tres hores de classe hem quedat impressionats davant el fet que en tant poc temps, hàgim pogut fer una actuació musical tan llarga i tan ben organitzada. Tot això ho podreu veure a través de la filmació (s'obre amb RealPlayer),

Està clar que amb els coneixements previs que havíem treballat amb la Mercè Domeque, la col·laboració dels estudiants de l’ESMUC, que en saben un pou, i amb la direcció del professor Sean Gregory hem aconseguit musicar el segons capítol de D.Q. de forma original i divertida.

Els instruments que hem utilitzat són tots els instruments Orff que disposa l’aula de música de l’institut. Tot això s’ha acabat  de rematar amb el so del violí, la guitarra, la flauta travessera i el clarinet que tocaven els estudiants de l’ESMUC que finalment s’han convertit amb els nostres amics i amigues ja  que en tot moment han estat molt simpàtics amb nosaltres i ens han donat molts ànims i suport.

El timbre dels instruments, el ritme i la melodia estava lligat amb tot allò que volíem descriure  de D.Q. També ens ha ajudat el fet que en Sean hagi escrit a la pissarra un esquema musical que servia de guia per interpretar.

El dia del concert va venir a l’IES, a veure aquesta experiència, el director, el cap d’estudis i la secretària acadèmica de l’ESMUC. Uf, quins nervis! Ara bé van quedar boca badats ja que tot ens va  sortir molt bé i tothom va quedar molt satisfet.

Per acabar volem dir que ha sigut una experiència que ens agradaria repetir i compartir-la amb els nostres companys i companyes de l’institut. Ha sigut una experiència inoblidable.

Hem conegut molta gent, que ens ha ajudat molt i ens han fet passar moments fantàstics.

En Sean ha sigut molt bon director i n'hem après molt.

L’alumnat que hem treballat aquesta experiència som: J.Alcolea, T. Barragán, M. Boza, P.Clemente, G.Golom, J.P.Cuellar, A.Escudero, P.Farrés, M.García, I.García, M.Gordo, A.Guerrero, J.López, P.Marín, M-Martínez, V.Peral, R.Puig, M.Rafales, N.Rodríguez, E.Sampietro, A.Solsona,

Si voleu més informació sobre aquesta experiència podeu adreçar-vos a la professora de música Mercè Domeque.   

El Músic del Mes és una activitat que durant tres cursos s’ha desenvolupat per diferents centres de secundària de Catalunya a iniciativa del Consell Català de la Música i de la revista Enderrock.

Aquesta activitat té l’objectiu que l’alumnat s’interessi per un determinat tipus de música a partir de l’actuació del músic en directe i dins del propi centre. Aquest curs 2004-2005 l’ IES Salvador Espriu de BCN s’ha implicat en aquest projecte.

Enguany, coincidint amb l’Any del Llibre i la Lectura el Músic del Mes ha volgut aprofundir també en aquest matèria. Per tant l’intèrpret, aquesta vegada, ha anat més lluny d’allò que és explicar la seva feina com a professional de la música. Ens ha explicat de quina manera treballa les seves lletres, la importància del text a l’hora de fer una bona cançó. Artur Gaya, de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries ha estat el músic encarregat, al nostre centre, d’explicar-nos com escriu les cançons i de fer participar a l’alumnat que va assistir a l’audició en directe (4rt ESO i un grup de 2n) en crear lletres. Tota una experiència per a l’alumnat!.

Tot seguit unes fotografies en plena acció.

Mercè Domeque. - Departament de Música    

El nostre djembé per Rut Torrella

Els alumnes de 4t E amb la professora Mercè Domeque, a finals de 1r trimestre d'aquest curs vam iniciar un taller de construcció de djembé que al final ha estat espectacular i original. El resultat es pot veure a través de les fotos.